UN COMPROMÍS PENDENT

IMPLICACIÓ REAL EN LA IGUALTAT I LA PERSPECTIVA DE GÈNERE: UN COMPROMÍS PENDENT.
 
Si fem una visió retrospectiva, és cert que s’han incorporat directrius en matèria d’igualtat i perspectiva de gènere en les polítiques públiques i altres institucions. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut participa en el Pla d’Acció per a tot el Sistema de les Nacions Unides sobre la Igualtat de Gènere i l’Apoderament de les dones (ONU-SWAP), on s’avaluen periòdicament els indicadors relacionats amb gènere, equitat i drets humans en les polítiques i els programes dels països. Un altre pas és la publicació dels decrets d’igualtat i registre salarial en el BOE del 14 d’octubre de 2020.

 

En qualsevol cas, és evident que encara ens queda molt per fer. Per a mostra un botó: les desigualtats que moltes dones han viscut i viuen durant la pandèmia de la COVID-19. Alguns exemples:

  • A nivell social, la poca presència en llocs de lideratge, on la majoria d’experts que ens assessoren són homes. El sostre de vidre encara és una realitat que dificulta a les dones l’accés a nivells influents de responsabilitat i de decisió en l’àmbit professional i social.
  • A nivell familiar, han estat majoritàriament les dones les que han quedat relegades per fer les tasques de la cura de malalts i familiars.
  • A nivell personal, el patiment de les dones que han hagut de conviure confinades 24 hores amb el seu agressor.
  • A nivell professional, el poc reconeixement i els riscos assumits no declarats durant la pandèmia. Segons dades de l’OMS, en molts països més del 70% dels professionals sanitaris són dones.

 

Així doncs, aquestes situacions mostren que les dones segueixen patint condicions injustes en moltes esferes de la seva vida, fet que es veu agreujat en moments de crisi.  Per tant, queda molta feina per fer en tots aquests aspectes i més implicació social en tots els nivells:

  • A nivell macro, la igualtat de gènere requereix que s’aposti per un canvi social real, en esferes com la representació política (no només per reflectir la paritat, sinó per decidir, per tenir veu i vot que generin canvis), en l’educació i en la participació de la força del treball.
  • A nivell micro, és necessari que les institucions que tenen implicació i responsabilitat social siguin un mirall per a la societat, s’ha de predicar amb l’exemple, s’ha de complir amb els drets laborals. La Universitat, clarament, és una de les institucions que ha de vetllar per això.

 

Però què poden fer les institucions?

Primer de tot, és necessari avaluar les situacions reals que es produeixen en la institució en la qual es vol implantar un pla d’igualtat.  S’ha d’escoltar, donar veu i tenir el consens dels grups implicats en les polítiques que es posen en marxa. S’ha de complir amb el que estableix la llei d’igualtat, amb objectius clars i amb els recursos amb els quals es compten per a fer-ho.

Per exemple, a la Universitat encara tenim moltes assignatures pendents: fer real la conciliació laboral amb recursos humans i econòmics; vetllar per la vertadera paritat a nivell docent, de recerca, de gestió i de transferència; fer més visibles les tasques de les dones; incorporar en els plans d’estudis competències per abordar temes concrets com la violència masclista, la discriminació per diversitat sexual i les desigualtats de tota mena.

A nivell de recerca, tal com diu la Dra. Carme Valls: “la ciència de la diferència hauria de formar part de la recerca i docència dins de totes les especialitats de les ciències de la salut”. De fet, falta més recerca en perspectiva de gènere en molts altres àmbits i la Universitat n’ha de ser una de les institucions promotores.

S’ha lluitat molt per arribar al punt on estem, no és fàcil aconseguir una democràcia paritària, ens falta molt per aconseguir la igualtat. És per això que hem de seguir treballant, els hi devem a les dones del futur i a les dones del passat que han lluitat i patit per nosaltres.

 

 

Montserrat Puig Llobet

Joan Guàrdia i Olmos

Scroll to Top