FER LA TESI ÉS COSA D’HUMANS

Hi ha moltes formes d’entendre la tesi doctoral. Per a algunes persones representa l’inici d’una carrera acadèmica i per a altres simbolitza el final d’una trajectòria professional. La casuística varia molt en funció de les àrees en què es fa recerca i dels interessos personals.

Per exemple, en moltes àrees (ciències de l’educació, dret, ciència política, entre altres) és habitual trobar professionals que en etapes intermèdies (o finals) de la seva carrera, decideixen emprendre el camí de realització d’una tesi. En canvi, en altres àrees és més habitual que el conjunt de doctorands sigui alumnat que just finalitza els estudis de màster i molt vinculats a recerques més acadèmiques.

Sigui com sigui, els doctorands a la Universitat de Barcelona conformen un grup nombrós i divers que cal atendre. Les dades oficials de l’any 2018, indiquen un total de 4690 investigadors en formació. Si comparem aquest volum amb la totalitat d’estudiants de les diferents facultats de la UB, ens fa veure que el col·lectiu d’investigadors en formació és el quart més nombrós, per sota dels estudis d’economia i empresa, educació i dret. Vaja, l’Escola de Doctorat és una de les nostres facultats més grans en nombre d’estudiants. Així doncs, és un col·lectiu enorme que mereix una atenció especial per part de la universitat.

Acadèmicament, tot i que l’atenció als programes de doctorat s’ha millorat en els darrers anys, falten encara alguns aspectes a seguir treballant i ampliant. Per exemple, la formació que reben els doctorands, que ha de ser molt dinàmica, de fàcil accés i ajustada a les veritables necessitats. Vaja, res que no sigui obvi.

Ara bé, hi ha un aspecte que no tenim resolt i al que és urgent donar resposta: La resposta i dificultats emocionals que molts cops pot suposar realitzar una tesi. Tot i ser un camí estimulant intel·lectualment parlant, també pot arribar a ser molt solitari i dur. Hi ha abandonaments, respostes d’ansietat, depressió i una llarga llista d’efectes negatius que, també, es presenten en forma de trastorn psicosomàtic.

Tota aquesta simptomatologia pot estar relacionada amb molts aspectes: la falta de formació, les dificultats per portar a terme el treball, la manca de recursos, la mala entesa amb els directors/es, situacions d’abús de poder o inclús d’assetjament. Com es pot llegir en aquesta notícia de fa dos anys,  La tesis doctoral es perjudicial para la salud mental (https://elpais.com/elpais/2018/03/15/ciencia/1521113964_993420.html), hi ha diversos estudis que mostren les afectacions psicològiques que tenen els doctorands en relació amb altres grups d’alt rendiment. Les xifres fan esgarrifar. La Universitat de Barcelona, no està exempta d’aquesta problemàtica i caldrà treballar per donar-hi resposta. Hem de crear espais de recerca segurs, clars i transparents per evitar, en la mesura del possible, aquests riscos.

Fer una tesi, no només hauria de ser un acte acadèmic sinó que també hauria de ser un acte formatiu en tots els sentits. La repercussió acadèmica que té una tesi és evident: es tracta d’aportar coneixement que fins aleshores no havia estat validat o demostrat, doncs investigar ha estat el motor del desenvolupament científic durant tota la història de la ciència. Ara bé, no podem permetre que una tesi sigui només això, també ha de ser un procés de desenvolupament personal en tots els sentits: l’investigador/a ha de poder créixer com a tal durant aquesta etapa. Per tal que això sigui així, cal assegurar que els doctorands/es tinguin l’atenció que necessiten perquè no pateixin situacions límit.

Sembla evident que hem de posar a les seves mans els recursos existents (com ara els protocols d’assetjaments) i, encara més, dibuixar dispositius de seguiment, no només de tipus acadèmic o científic. Fer la tesi és cosa d’humans.

La Universitat hauria de ser exemple de bon comportament per a la societat i no podem permetre que es produeixin situacions que posin al límit la salut dels investigadors en formació. I ara que pensem en això, oi que caldria pensar que aquesta cursa d’obstacles  sense fi, que és la carrera acadèmica, reitera massa vegades aquestes situacions de malestar? No estarem perdent el nord?

 

Maria Feliu Torruella

Joan Guàrdia i Olmos

 

Barcelona, 8 de novembre de 2020

Scroll to Top