Parlem de la qualitat i la innovació docent: un requisit per a la Universitat de Barcelona

Parlem de la qualitat i la innovació docent: un requisit per a la Universitat de Barcelona

En els darrers anys, des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, la Universitat de Barcelona ha consolidat una oferta d’ensenyaments de grau i màster que l’ha situat com a capdavantera a l’Estat espanyol i, per  què no dir-ho, europeu.

Ara bé, cal continuar treballant perquè aquesta oferta estigui plenament alineada amb les dimensions estratègiques de les facultats, i també amb l’establiment d’uns dissenys que fomentin situar els estudiants en el centre de l’aprenentatge. I això ho podem fer donant un impuls a les noves metodologies docents, repensant els sistemes de seguiment i tutorització dels nostres estudiants i aplicant noves i diverses activitats d’avaluació continuada.

En les condicions actuals, l’Espai Europeu d’Educació Superior morirà abans d’hora perquè no haurà pogut representar l’oportunitat de canvi que s’esperava en un context, no ja d’implantació a cost zero, sinó de minva dels recursos econòmics per a la docència. Tot i el treball realitzat, no podrà sobreviure tal com l’havíem entès.  La Universitat de Barcelona té un repte immediat: definir entre tots –professorat, estudiants i personal tècnic- l’abast i un model propi de l’educació superior que superi el seu infrafinançament, i aposti per un model de servei públic orientat al bé comú?.

En aquest sentit, tres pilars són fonamentals. En primer lloc, tenir, per part de les facultats i dels equips de govern, una visió estratègica dels títols que volem impartir, d’acord amb les necessitats socials i de l’expertesa del professorat de qualitat que tenim. Les facultats han de convertir-se en impulsores de l’excel·lència docent dels seus àmbits. En segon lloc, partint dels recursos disponibles a la Universitat de Barcelona, impulsar estratègies que puguin significar una obertura de les oportunitats formatives dels estudiants com les dobles titulacions, assignatures compartides entre titulacions, les modularitats, etc. I en darrer lloc, per tal de millorar el seguiment, disposar de les evidències que ens permetin un seguiment de l’accés dels estudiants, del seu perfil, dels seus itineraris curriculars, de la  graduació, i la  inserció laboral. I tot això, amb la ferma voluntat de treballar conjuntament amb les facultats, els departaments i els estudiants de les titulacions.

Per centrar-nos en alguns dels aspectes que ja han mostrat la seva rellevància, serà clau implantar una estratègia referent a les tecnologies de la informació i la comunicació que permetin posar-les al servei de les estratègies docents; explorant i impulsant sistemes docents més oberts; fent una universitat que doni suport i faciliti la mobilitat i fent del multilingüisme una forma habitual d’intercanvi i de treball universitari.

Metodologies docents com ara els sistemes de millora de l’aprenentatge basat en l’anàlisi de l’aprenentatge (learning analytics), l’aplicació de l’aprenentatge mixt  (blended learning), entre altres, poden tenir més presència en les nostres aules. Però més enllà d’això, hem d’aprendre, compartir experiències, i créixer com a professorat universitaris amb, en i per als nostres estudiants. És fonamental continuar treballant en matèria de recerca en docència i en innovació docent per convertir l’actual Observatori en una peça clau, que impulsi la innovació en docència. L’Observatori ha de ser un punt de referencia intern i extern de la potencia de la innovació docent de la UB. En aquest sentit, cal mantenir i enfortir les vies de finançament de les iniciatives de millora i d’innovació per cercar i desenvolupar amb mes profit iniciatives que són clau, però de vegades poc conegudes. Hem de poder treballar amb els grups de qualitat per fomentar l’ajust de la docència al context de cada grau, postgrau, màster i doctorat. I això disposant de personal d’administració i serveis expert, tècnics en la gestió de la docència que permetin construir aquells ponts, aquelles vies de camí conjunt entre el personal de serveis i el personal docent. Els actors fonamentals en la millora de la docència, més que espais, programes i organització temporal dels estudis, que també, és el professorat, amb la participació de l’alumnat i el suport del personal d’administració i serveis.

Totes aquests estratègies no es poden fer ni implantar sense incloure les accions de la docència com a mèrit específic de les activitats del professorat. Si bé es cert que els darrers anys la recerca ha tingut un pes important en l’avaluació del professorat, continuem mantenint una forta presència d’inputs derivats de la docència. Cal fer accions positives per tal que s’estableixi una simetria millor entre la recerca i la docència. Cal, i treballarem fermament en això, reconèixer de forma mes explícita els mèrits derivats de la docència, com ara els projectes d’innovació docent i la formació rebuda pel professorat novell o pel professorat en general. I tot aquest reconeixement s’ha de fer amb procediments més simples. Hem d’evitar que els beneficiaris es facin enrere davant d’una burocràcia que els sembla ―encara que nomes ho reconeguin en la interlocució directa― clarament hostil.

 

Màrius Domínguez i Amorós
Joan Guàrdia Olmos
Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR