Principis per ordenar la nostra oferta acadèmica des de la diversitat

Principis per ordenar la nostra oferta acadèmica des de la diversitat

La Universitat de Barcelona és la universitat amb la major oferta d’ensenyaments oficials de Catalunya. Parlem de 73 graus, i de més de 150 màsters oferts pels seus centres integrats i adscrits, ja sigui en modalitat presencial, semipresencial o no presencial. A aquest fet, també hi cal afegir la gran quantitat d’ensenyaments en què la UB hi participa tot col·laborant amb altres universitats nacionals i internacionals. Tot plegat ens indica que tenim el privilegi de treballar en un dels centres d’educació superior amb major pes i prestigi a Catalunya i arreu de l’Estat i del món.

Però aquest fet, constatable en qualsevol fòrum o web dedicat a informar sobre l’estat i la qualitat del nostre sistema universitari i les seves universitats, també pressuposa que l’ordenació acadèmica de la UB és una de les mes complexes de gestionar. I si tenim aquesta percepció és perquè, a la quantitat d’ensenyaments que oferim, també s’hi ha d’afegir la diversitat de maneres d’entendre l’educació universitària i, per tant, de concebre, estructurar i gestionar els seus plans d’estudi.

Malauradament, cada cop hi ha més persones dels diferents col·lectius de la UB que expressen el seu malestar perquè les institucions i organismes responsables de la política universitària estan tendint a concebre aquest tret diferencial com un llast i no com una virtut. Molta d’aquesta gent lamenta profundament que, per exemple, se’ls vulgui fer creure que només és possible una determinada estructura de pla d’estudis, o que les assignatures experimentals, les pràctiques i els TFG es poden dissenyar i gestionar amb un criteri únic. Es lamenten que, en primera instància, la tendència general sigui malfiar-se dels centres que se surten d’aquestes directrius unificadores, sense comptar amb el parer dels propis centres i de tots aquells que coneixen de veritat el dia a dia de la gestió acadèmica.

Però si estem d’acord en què cal establir diferents forquilles per ajustar el preu/crèdit d’un ensenyament, en funció del seu grau d’experimentalitat, ¿per què se’ns diu que no és possible establir uns criteris i unes directrius acadèmiques i docents adequades a les diferents tipologies dels nostres ensenyaments?

Un model d’ordenació acadèmica capaç de gestionar la diversitat de la #UB és possible… Click To Tweet

Per les hores que he compartit amb els membres dels deganats i direccions de centre,  alumnat,  membres del PAS i personal tècnic especialitzat estic convençut que és possible un model d’ordenació acadèmica capaç de gestionar aquesta diversitat i complexitat d’ensenyaments oficials.

Al meu parer, cal vetllar per implantar models de gestió acadèmica i docent que recuperin el sentit comú, i que, per tant, se sustentin en els principis bàsics següents:

  • Escoltar les propostes que provenen dels centres. No hi ha ningú millor per saber de quina manera es poden resoldre els problemes i les necessitats de caire acadèmic i docent derivades de la posada en marxa de qualsevol ensenyament.

  • Consultar el personal de les unitats administratives transversals; el de les unitats tècniques especialitzades o dels vicerectorats implicats per tal de trobar el mitjans i la millor manera de fer-la possible i difondre-la.

  • Defensar la proposta davant les instàncies superiors. Cercar nous marges de maniobra en cas que, en primera instància, tingui problemes per adequar-se al nostre context universitari. En cap cas, això hauria de suposar optar pel camí més curt. És a dir, per trobar solucions poc meditades que potser resolen el problema a curt termini, però que a la llarga és la universitat la que surt perjudicada i, el que és pitjor, el seu alumnat.

  • Acompanyar i orientar els centres en el procés de disseny, implementació seguiment i avaluació de la proposta. Si be és cert que és desitjable que els centres siguin cada cop mes autònoms en els processos que concreten la gestió de la seva oferta acadèmica, en cap cas això ha de suposar abandonar-los o assenyalar-los com els únics responsables, en cas que no s’hagin assolit els resultats esperats. En aquests casos, la Universitat ha de comportar-se més que mai en un referent per als seus centres.

Sortosament, la UB disposa d’un gran grup de persones amb talent i vocació de servei, disposades a fer front al repte que suposa gestionar l’ordenació acadèmica des de la diversitat dels ensenyaments. A la UB hi ha força membres del PDI, de l’alumnat, del personal tècnic especialitzat dels centres i les unitats transversals amb un coneixement profund i pràctic sobre què i com s’ha d’ordenar la nostra oferta acadèmica, implementar i gestionar els ensenyaments. I aquest capital humà no es pot menystenir si volem continuar sent una de les millors universitats.

 

Francesc Buscà Donet
Joan Guàrdia Olmos
Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR